There is blood

Efectivament, hi ha sang. Però no sang pels descosits; ni sang a traïció; ni irremeiablement o infectuosament. No. Hi ha sang, però autèntica. Sang creïble, sang punyent i sang significativa. Perquè en el fons, There will be blood no és una història sobre el petroli (tal i com remet equivocadament la traducció del títol al castellà). There will be blood és un treball d'aprofundiment, gairebé pròxim a una tesi, sobre les complexes relacions religió-ambició-poder, un paradigma que perfectament es pot entendre com el conjunt de megalomanià.

Amèrica (i dient Amèrica ens autocondemnem a una conducta de valoració erràtica fruit del desconeixement i la ignorància que generen els prejudicis positius, altrament coneguts com a estereotips positius) va créixer. I amb el creixement dels EUA també van créixer la religió i el poder, metaforitzat a través del petroli (o la indústria petroliera), amb l'ambició com a element substancial i cabdal per explicar i motivar tota voluntat de creixement. I com la religió (a pesar d'allò que digué Nietzche en el seu dia, no hi ha moment històric on la religió tingui més influència que en l'actual), el poder (cada vegada hi ha més formes diferents i variades de repartir-se el poder) i l'ambició (mentre hi hagi vida, hi haurà més ambició), There will be blood també és una cinta que creix, que es va fer gran a mesura que avança el metratge i que s'alimenta de les perspectives que ha deixat enrera per configurar un retrat majestuosament programat de les arrels de la cultura nord-americana (hem solventat l'autocondemna del principi).

I és que no es pot obviar la direcció. Paul Thomas Anderson no marca un avanç ni un després en la història del cine. Però sí entra a la història del cine amb There will be blood. Meticulosament estudiats, cada pla, cada seqüència, cada moviment de càmera (n'hi ha pocs) i cada escena són el resultat d'un estudi sobre la bellesa visual, l'expressió cinematogràfica i l'art de la narrativa. Pocs directors s'haurien atrevit a arricar-se tant com Anderson. Però Anderson s'arrisca i genera un artefacte audiovisual més proper al decàleg de la perplexitat que al de la lentitud somnolent.

Seriosa com poques, There will be blood també és un combat dialèctic i desenfrenadament ideològico-moral entre el mercenari del petroli, el Daniel Plainview interpretat per Daniel Day-Lewis, i l'Eli Sunday, interpretat per Paul Dano. És en els seus encontres on el film adquireix realment la seva plenitud, amb els pecats i la redenció en joc. Així doncs, no resulta estrany que la darrera i discutida escena, que en realitat no deixa de ser una batalla final anunciada, sigui un tête a tête on, per cert, no acaba guanyant ni la religió, ni l'ambició ni el poder. Sinó la sang.