Sembla que, per fi, comença a endevinar-se el futur al qual estava condemnat aquest concurs des dels seus inicis.
Les diferències entre el La La La de Joan Manuel Serrat i el Baila el chiki chiki de Rodolfo Chikiluaktre no són tan abismals, almenys a nivell musical.
La principal divergència és que mentre les cadenes partícipes a Eurovisión han anat enviant cantants que es creien seriosament el que feien, ara, i com a conseqüència de la voluntat popular de restar transcendència als grans esdeveniments, hi haurà un actor que farà de cantant pseudo-mediocre que, en cas d'aconseguir algun tipus d'èxit, posarà en ridicul la història espanyola d'Eurovisión.
Que guanyi el pitjor, doncs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
"Sea un grano de arena o una piedra, en el agua se hunden igual".
Aquest any Eurovisión tindrà més audiència que mai, almenys quan surti Chikilicuatre...
Publica un comentari a l'entrada