N'havia sentit a parlar força en les darreres setmanes. Els comentaris que escoltava i he escoltat de ben segur que han condicionat la meva percepció de les seves lletres. Segur. Però tot i així, i malgrat tot, no puc deixar de sentir-me satisfet per haver llegit una nova forma d'entendre la literatura.Ja ho diuen; sovint, les preguntes aparentment més dòcils esdevenen paradoxalment complexes i infaustes. Què és la literatura? Pregunta inútil i embafadora, pensereu molts de nosaltres. Doncs pregunteu-li, i valgui una redundància que s'intuia, al poeta i crític literari José María Valverde.
Valverde té un llibret fantàstic per poder replantejar-se moltes qüestions al voltant del concepte literatura. De fet, aquest text no deixa de ser una petita síntesi sobre com la literatura va molt més enllà del mer exercici de crear i consumir proses, versos, diàlegs i monòlegs. Perquè la literatura és tots i cada un dels actes que nosaltres pensem.
Pensar equival a parlar. Parlar equival a expressar. Expressar equival a explicar. I hi ha moltes formes d'explicar. Què és explicar? Literatura oral. I és que la indústria cultural ens ha empès a considerar un projecte cultural només aquell que es compra en forma de llibre. Cada morfema que projectem a través de les cordes vocals és, en el fons, literatura. Només nosaltres som capaços d'expressar allò determinat i en aquell moment determinat, a pesar que allò no sigui una innovació ni una creació pròpia, sinó un element comú a molts de nosaltres, fet que provoca que es perdi una dosi de màgia en la nostra intervenció literària, però no de mitomania ni de litúrgia.
Res és més màgic que parlar. Escoltar no val la pensa. No ens interessa escoltar. El que realment ens importa és dir i reiterar-nos. Aconseguir reiterar-nos és la proesa més gran a la qual podem aspirar. Seria sinònim del ressò que generen els nostres relats (prosa vital), les nostres paraules bàsiques d'expressió (lírica intranscendent) i el nostra autocomplaença o autoabdicació (teatralització fonamental).
No ho sé. La literatura és això? La literatura és de tots i de tothom, suposo... I si és de tots i de tothom, i ara ja no sé si faig una fal·làcia o una associació inconexe o una relació brillant, tots també som una mica autors, no?
José María Valverde diu això?
Cada vegada, les actituds em confonen més. La cultura se'n va...
3 comentaris:
Un text per reflexionar. Sobretot en una professió on tot són paraules o imatges parlants.
No ho sé. Sí. Bé, em confón, ho he de pair. Però crec que sí: tots en som, una mica, d'autors. Creem, pensem... de maneres diferents. I sinó, malament! Ja ho deia Wilde: "quan la gent està d'acord amb mi, sempre penso que m'equivoco". I si no és que és una equivocació, pot ser una opinió manllevada. Un robatori que no faria res més que evidenciar una manca de personalitat... una dosi de màgia petita i minúscula. Però potser això no és res dolent: els clàssics són clàssics perquè són models fantàstics a qui sempre val la pena recórrer i copiar.
Potser és això el que pretenia fer Ana Rosa Quintana: crear un nou clàssic amb els seus plagis... Veus, després que em vingui a la memòria aquest bonic record, torno a pensar que no som autors, que n'hi ha que només són uns aprofitats.
(I en referència a "Lo mejor de mí": Marián Alvárez está extraordinaria al film)
Hola Eduard,
m'havia passejat una mica pels teus eufemismes però avui m'aturo i et comento.
Jo crec que de la reflexió que en fas sobre què és la literatura i si tots som autors, en surt un plantejament que és el que deuen tenir molts dels que es plantegen expressar-se artísticament abans d'adonar-se que ja ho estan fent; que és el dia a dia de la seva vida perquè de cada gest se'n pot encendre una guspira d'art ("Perquè la literatura és tots i cada un dels actes que nosaltres pensem").
Quan dius "Pensar equival a parlar. Parlar equival a expressar. Expressar equival a explicar. I hi ha moltes formes d'explicar. Què és explicar? Literatura oral", estic d'acord amb tu però, a més, afegiria que l'explicar, a part de literatura oral, també pot portar a les "moltes formes d'explicar" que insinues. És a dir, pintar un quadre per explicar la teva angoixa (com El crit, de Munch), escriure la lletra d'una cançó i embastar-la amb una melodia per explicar que t'han trencat el cor, fer una pel·lícula per explicar mil coses i de mil maneres, per posar alguns exemples. I amb tot això, qui ho fa, l'"artista", també n'espera una resposta de qui s'hi identifica i que serà la reiteració de si mateix. Sí que és veritat que no sempre hi ha una finalitat d'expressió concreta en l'activitat artística però, tot i no tenir un motiu premeditat cada vegada, l'autor deixa senyals de la seva personalitat en allò que fa, sigui per via directa o només subtilment.
De vegades, sí que sembla que escoltar no ens interessa. Però és el que fem constantment i el que ens dóna corda: si no escoltem estem buits d'influencies que és el que en fa pensar, reflexionar més i renovar-nos. Escoltar un amic, un conegut, la iaia, aquell noi que tens assegut al costat al metro i que parla pel mòbil; escoltar el diàleg que llegeixes en les pàgines d'un llibre, escoltar la reflexió d'una pel·lícula per boca d'un dels actors o en tot allò que sona però que no fa soroll, intentar escoltar el que et diu un pintor a través del seu quadre o un fotògraf amb la seva cacera icònica de la realitat.
No sé si m'explico, però el que vull dir és que, més que la literatura en concret, penso que el que és de tothom és el poder fer expressió individual canalitzada de manera artística. I la gràcia es troba en fer-ho bé, treballar per aconseguir-ho i evitar, com diu la Gemma, la promoció dels aprofitats.
Clara.
Tu actualización hace pensar, ir un poco más allá con nuestros pensamientos. Es por eso que te felicito.
En muchas ocasiones, demasiadas,asociamos una palabra a algo muy reducido, como sucede con literatura. Literatura se asocia a grandes obras, a poesía, a los clásicos. Y esto no tiene por qué ser así. Claro que todo lo que acabo de citar es literatura, pero el arte no entiende de barreras y es mucho más amplio de lo que nos imaginamos. Una frase de cualquier persona que exprese lo que siente en un momento determinado, la letra de una canción, las ideas que se materializan en palabras fruto de una improvisación espontánea... Todo puede ser literatura. Cada uno es autor de su obra, de su vida.
Un saludo, Edu.
Publica un comentari a l'entrada