Les pluges necessiten resposta. Es tracta d'una obvietat. De fet, és una obvietat. Quedar-se amb els braços plegats no és res més que un símptoma logístic de la decrepitat neofisiològica. Els regals, caiguts o no del cel, han de ser agraïts en la mesura més nihilista possible. Tot és poder. I res és massa. Qüestions intransigents que, internament, esdevenen nàutiques i fàctiques.M'hagués agradat notar i copsar una certa preocupació. Preocupació per saber com respondria la humanitat davant la posada en marxa del PopRonde, una mena de festival ambulant de música alternativa dels Països Baixos. M'hagués agradat conèixer els batecs que despertava l'inici d'un esdeveniment d'aquestes característiques, equiparable a poques iniciatives que es desenvolupen a pàtries no estatals. Sempre aquest pretèrit plusquamperfet del subjuntiu.
I, a vegades, també aquell passat perifràstic de l'indicatiu. Em va agradar veure una sala LUX, centre cultural per antonomàsia, buidant-se, omplint-se i reomplint-se per seguir, en primera instància, el dinamisme musico-festiu de The Cuties. Hi ha treballs de recerca matinals que, massa sovint, resulten infructuosos. En escasses ocasions, la sort acompanya a la suor computadora. Que el descens per unes escales més que màgiques després d'una tertúlia més que baleàrica acabi amb la visualització de cinc instruments acompanyats de quatre joves preciositats esdevé una temptació, a priori i a posteriori, massa mortal.
Efectivament, The Cuties són diferents. Malauradament, esdevé sorprenent comprovar com una formació integrada en la seva totalitat per dones és capaç d'anar més enllà dels treballs tradicionalment femenins per empapar-se de dots i formes associades a clixés masculins. El seu so és eminentment femení, és clar. I vital. I engrescador. I dinamitzador. I alliberador. I optimista. I positiu. I, és clar, diferent. Uns teclats solistes i una guitarra virtuosa són la carta d'orientació d'unes noies que ironitzen sobre el fet de ser/estar maques/mones/com un tren per invitar al públic a visitar-les.
De visita en visita. Com els jocs de taula. Entre una de vint-i-set possibilitats, la cloenda del PopRonde acaba al mateix local on The Cuties no només han entusiasmat. Qui s'encarrega de tancar o, d'augmentar la dinamita cerebral, són The Routines. O ell i ella. Una parella que, amb l'electrònica a la sang, a la pell o al cos -és indiferent-, fa reviure aquelles èpoques on, no saps perquè, tens ganes d'enfollir. I caure al/per al precipici.
