Guanya la Beckett

Quan s'interposa una immobiliària pel mig, el temor esdevé més palès que mai. Allò que realitzes amb una voluntat merament i pràctica sense excessives pretensions pot ésser interromput per les ànsies autocràtiques, portentoses i fàctiques de l'economia benestant. Amb aquest context, doncs, no ha de resultar estrany que una decisió judicial en pro de la cultura resulti tremendament satisfactòria.

I no perquè tinguem res en contra de la política immobilo-imperialista que practica Núñez i Navarro, sinó perquè la Sala Beckett és un dels grans pous de saviesa cultural del país. Considerada com una de les sales per antonomàsia més alternatives de l'escena teatral barcelonina, la Beckett és un dels pocs reductes que encara resten per presenciar la nova creació i la nova dramatúrgia que batega entre les noves i futures generacions d'apassionats al teatre.

El jutjat de primera instància número 54 de Barcerlona ha decidit donar la raó a la Sala Beckett en el cas que l'enfronta amb la immobiliària Núñez i Navarro, en el qual la segona, nova propietària del local en què es troba la sala teatral, vol apujar el contracte de lloguer actualment existent. La Beckett, però, assegura que el contracte de lloguer, actualment per sota del preu de mercat, és indefinit, de manera que la nova propietària no està en condicions de reformular el contracte de lloguer, fet que a més significaria posar en perill l'activitat que impulsa la sala teatral.

Tot i que ara es poden presentar recursos a la decisió del jutjat, el cert és que la Sala Beckett ha guanyat la primera funció. Una funció que pot ser clau perquè tots i totes puguem continuar gaudint d'una sala emblemàtica que ha aconseguit crear un segell propi en el món de l'espectacle català contemporani.