Comença el Festival de Cannes 08...I amb Cannes, amb la Côte d'Azur, alguna cosa va; alguna cosa torna...
Les ganes de cinema: on són? On romanen? Hi són?
Observo els noms dels directors que participen a la secció oficial i no puc deixar d'entristir-me. Entristir-me per no haver mostrat més interès prèviament. Interès per saber, com a mínim, quan començava el certamen. Soderbergh amb el seu més que esperat Che; el nou projecte del clarivident Fernando Meirelles; els habituals germans Dardenne; el debut a la direcció del filòsof surrealista Charlie Kaufman; Atom Egoyan i les seves sorprenents connexions Canadà-Armènia.
Em falta quelcom. Els records. Miro la pantalla del vulgar ordinador on escric i, evidentment, ho sé. Sé que, en aquests precisos instants, hauria de ser a Cannes. Tal i com vaig fer durant la Setmana Santa de fa tres-quatre anys. Tal i com em vaig prometre un bon dia.
Només em consola que el nou poeta cinematogràfic del nostre país, Albert Serra, serà allà. Amb això, ja en tinc prou.
2 comentaris:
Potser algun dia seràs tu i no la Carolina Tubau qui passejarà pel Boulevard de la Croisette i dirà allò de "Eduard Lladó, TV3, Cannes".
Espera tres-quatre anys més (o els que calgui) i potser podràs recordar-te del que pensaves aquest 2008 amb un somriure...
De moment alegria, que el curs d'acaba!
Clara.
Ai qui pogués ser a Cannes... o almenys tenir el record d'haver-hi estat algun cop...
tu sí que el tens aquest record, jo el màxim que puc dir-ne és que vaig fer una crònica del festival per pràctica de tele des de la foto de La Croisette... que cutre =)
petons
Publica un comentari a l'entrada