20/2/08

Anyone else but you

Poques vegades un pot arribar a sentir-se tan exhaust, arropat i garratibat després de la projecció d'una determinada pel·lícula. Doncs bé, aquestes sensacions, a mig camí de les emocions i de les impressions, podrien ser perfectament vàlides per definir les conseqüències que genera una de les actuacions més brillants, brutals i flipants que s'han realitzat en la història contemporània del cinema i, probablement, la millor del curs cinematogràfic del segle XXI. Pot semblar exagerat, però no; exagerat és qui menysté la interpretació d'Ellen Page.

Aquesta jove actriu de Nova Escòcia (Canadà), que es plantarà candidata a la cerimònia dels Oscar amb tot just 21 anys recents complerts, imparteix a Juno una lliçó magistral sobre la ironia, la mordacitat, la sensibilitat, l'emotivitat, la ingenuïtat, la maduresa, la perversió, la irreverència i l'alternativitat. Ella és Juno, l'adolescent socialment anti-social sorgida de la ment de la guionista (ex-stripper) Diablo Cody. Tot deambula al voltant del seu personatge però tot, absoultament tot, adquireix una connotació i una aureola d'obra mestra gràcies a la interpretació d'Ellen Page, que converteix uns gags presumptament massa estilitzats en veritables atacs de riure i una pel·lícula pretenciosament too indie i too cool en un film capaç de posar d'acord, encara que sigui de forma exclusiva, a crítica refinada i a crítica progressista.

Ellen Page, que amb aquest film ja ha assolit una popularitat que en breu serà equiparable a la d'stars com Natalie Portman o Scarlett Johansson (per cert, juntes en un film presentat recentment al Festival de Berlín), no fa res més que confirmar la seva meteòrica carrera, que ja s'endevinava prometedora quan aconseguia que el públic sentís llàstima d'un pederasta arran del seu tête a tête a Hard Candy amb Patrick Wilson. Ellen Page és, al cap i a la fi, una excel·lent notícia per el cinema. I és que probablement ens trobem davant l'actriu més talentosa de tots els temps. Amb tot, qui anunci l'Oscar a la millor actriu ho hauria de fer entonant aquest anyone else but you que també s'atreveix a cantar la mateixa Page.

4 comentaris:

alba ha dit...

Impressionant l'Ellen Page a Juno, realment és qui domina tota la pel·lícula. Que els Oscars hagin tornat a premiar algú que interpreta un personatge real (i que per tant, en certa manera l'imita) enlloc d'algú capaç de composar un personatge amb entitat pròpia, comença a ser preocupant...

pd. i encara més impressionant la banda sonora!

Anònim ha dit...

Excel·lent pel·lícula! Ellen Page genial, però no li donem tot el mèrit, tots els personatges són magnífics. Des de l'amiga, fins a la madrastra, passant pel matrimoni d'adopció... poques vegades pots gaudir ´d'una pel·lícula on es destaqui tant la part simpàtica dels personatges. Personalment estava fart de que el bon cinema no venguès més que depressions.

Anònim ha dit...

Veig que el meu anterior comentari no "linqueja" i això m'inquieta. A veure si aquest serveix (sento utilitzar el teu blog com conillet d'indies)

Parole saggie ha dit...

És veritat, Ellen Page fa molt bon paper a "Juno", però la seva interpretació a "Hard Candy" ja va ser un preludi del que és capaç aquesta noieta. Em van agradar molts els títols de crèdit de l´inici. Estan molt treballats i els trobo molt divertits. Tot i això, la panxa de la Juno hi ha vegades que sembla una mica falsa...
En resum, bon guió de Diablo Cody i molta ironia, tot i que la perspectiva de la situació una mica surrealista. Em va agradar molt el final, senzillament és entranyable...