Bob Dylan començarà una gira per la península Ibèrica i, d'ella, n'ha exclòs Catalunya. Però és Bob Dylan. I a Dylan se li ha de perdonar, no?Segurament, seria d'aquesta tesi la cantautora vigatana Joana Serrat. Una jove que un bon dia va viatjar a Irlanda i que un bon dia també va "descobrir" Dylan. El seu imaginari musical va canviar absolutament i va començar a substituir el piano de tota la vida per la guitarra.
Serrat s'ho ha cregut, això de ser cantautora. Ha enregistrat un disc, titulat Liffey i la seva progressió s'endevina ascendent.
Recordo la primera vegada que la vaig sentir. Va ser a través de la televisió, en un programa d'El 9 TV. Em va encisar. Entregada com poques, la seva veu es transformava en símptomes de melancolia i passió desenfrenada. La seva cançó de referència, aquest Sex Murder.
2 comentaris:
No està gens malament, la noia. La seva veu nassal em recorda bastant a les sonoritats del folk, però la guitarra té una altra sonoritat, més tràgica, potser, més profunda. Interessant... Aviam quines són les seus properes passes.
Salut!
Doncs un altre cas similar... el vaig trobar amb l'actriu Veronica Forqué: durant la roda de premsa de la seva obra "Ay! Carmela" (al Tívoli), se li va preguntar sobre el perquè de no haver vingut mai abans a Catalunya i la seva resposta es va convertir en la joya de l'acte: "Yo creia que en Catalunya no hos gusta el teatro en castellano, creia que no nos querías... claro, y después de la inauguración del TNC pensé que ya tenias suficientes cosas..." més o menys va ser així... un espectacle penós. A aquesta si que no si li han de perdonar que hagi dit tals tonterires...
salutacions
ruben
Publica un comentari a l'entrada