Turistes i residents

«Jo el que vull és, poder ser algun dia, turista». Aquesta frase, treta de context i inclosa en un mer text pretenciós, perd tota la perversitat que té quan R. la pronuncia en el decurs de l’espectacle Els Residents, vist a Vic el passat dijous i el qual és fruit del Taller de Dramatúrgia de l’Institut del Teatre, amb text de Lucía Carballal i direcció de Pau Sastre.

Els Residents és un acostament diferent al fenomen del turisme i de les vacances. I és que sense ésser una clara burla ni una ridiculització descarada al model de turisme persistent i de postal que posen en marxa les grans ciutats, l’espectacle sí aconsegueix posar en marxa les nostres ments reflexives sobre la misèria d’allò que denominem amb tanta amplitud i solvència com a vacances i turisme. La perspectiva de la relativitat abunda tant i de forma subliminal en el text que no és estrany que l’obra ens expliqui la vida dels residents a partir de l’arribada d’un turista, la vida dels quals únicament discerneix pel fet que uns són residents i l’altre és resident i, ocasionalment, turista.

Tot i que en cap moment s’esmenten, sí que a Els Residents transcendeix el record del tsunami de l’Àsia sud-oriental i de l’huracà Katrina a New Orleans. Precisament, el punt de partida de l’espectacle és quan la seva autora, Lucía Carballal, va llegir en la premsa internacional que, malgrat la devastació soferta a New Orleans, el centre turístic de la ciutat havia romàs pràcticament inalterable, fet que, a diferència de les zones perifèriques i consegüentment més pobres, no havia reduït la visita de turisme.

Partint d’aquesta base i de la voluntat de mostrar com una sèrie de persones gairebé allunyades per la civilització i que ho van perdre tot fruit d’una tempesta són utilitzades, però amb agraïment, per una tal Possible Travels (agència de viatges) per acollir turistes amb ànima caritativa, el més fàcil per l’obra hagués estat presentar-nos el personatge del turista amb els clars trets d’occidentalisme, capitalisme, opulència i ganes de tranquil·litzar consciències condemnables. Però no. I aquest és el gran mèrit d’un text. Oferir-nos un turista que, despullat humanament parlant, és tan bo i tan dolent com els miserables residents de la zona provoca un xoc flagrant en la història, que contràriament al que podíem esperar ens immersa en una anàlisi de les conductes humanes davant la necessitat de sobreviure. Es pot sobreviure sent poca cosa (el turista Josep Maria); es pot sobreviure amb ambició (R.); es pot sobreviure tenint uns ideals (el resident Pol), i es pot sobreviure per la por a viure (la resident Juli). I, en funció del lloc i del moment, un dia sobreviurem d’una manera, i demà d’una altra. Perquè, i aquesta seria la conclusió d’Els Residents, un dia podem ser turistes, i demà podem ser residents.