Nocilla

Escric aquest post fruit de l'interès i l'impaciència que em genera l'entrevista que la Txell Bonet realitza a l'escriptor, per dir alguna cosa, Agustín Fernández Mallo, en el programa d'IcatFm Cabaret Elèctric. Interès perquè cada vegada que sento parlar a Fernández Mallo, no puc evitar sentir-me encisat pel seu imaginari estètico-creatiu. Impaciència perquè estic anhelant retrobar-me amb l'univers Nocilla de la seva nova obra, Nocilla Experience, que és ni més ni menys que la segona part de la seva trilogia batejada com a Proyecto Nocilla.

No puc parlar de Nocilla Experience, encara. Però sí puc parlar de la part anterior, Nocilla Dream. Una novel·la fragmentada i desfragmentada formada per microcapítols que ens transporten incessantment i volàtilament a universos paradigmàtics, amargs, obscurs i electrònics; moderns, materialistes i territorials; desèrtics i inundats; plens. O buits.

Sóc incapaç de fer-ne una valoració global. Segurament, si em miro Nocilla Dream com a llibre, em genera una certa incertesa i dubtes sobre la connexió històrica. És per això que opto per fixar-me en l'ètica literària d'aquests microcapítols que abans comentava, plens de dosis absurdes i científiques que ens remeten a una solitud i a una buidor davant la qual els éssers humans no podem fer res més que creuar els braços.

Poesia que deambula entre la prosa, la ciència i la matemàtica, Nocilla Dream és considerada una obra avantguardista i líder del que alguns ja han començat a etiquetar com a literatura pop. És sens dubte, la millor carta de presentació que podia realitzar el creador del terme poesia postpoètica.